El paisatge cultural com a recurs econòmic i el cas de l’espai agrari del Baix Llobregat

Donar resposta a la pregunta de si el paisatge pot, com a patrimoni cultural, ésser entès com a recurs econòmic suposa fer una sèrie de consideracions prèvies. Com a “cultural” –pres de l’alemany kulturell al segle XX- perquè en darrer terme tots el paisatges poden ésser considerats culturals; i com a “patrimoni” perquè sovint associem la paraula a quelcom no només valuós sinó raonablement estable en el temps i, per tant, ontològicament contrari a allò que el paisatge és.

Si superada aquesta primera dificultat ens fem de nou la pregunta s’imposen altres interrogants. ¿Existeix un mercat potencial? Atès que de res serveix que el recurs existeix-hi com a possibilitat si no hi ha a qui adreçar-lo i, si així fos, també seria necessari aclarir llavors ¿que oferir? Per que el paisatge com a subjecte d’explotació o com a valor resulta massa ampli o genèric.

La ponència es planteja el sentit d’aquestes preguntes en el cas de l’espai agrari del Baix Llobregat que, a la vall, al delta o a la muntanya és avui més “país” –tal i com s’entén la terra des del punt de vista de qui la treballa- que “paisatge”, donat que aquest suposa una mirada i un vincle que a hores d’ara no es donen.

El secret de la resposta es troba de nou en la paraula cultural que deriva en darrer terme del llatí cultus -us i explica i restitueix el vincle perdut entre els ciutadans i l’espai cultivat que la ciutat, o les ciutats en el nostre cas, envolten. La proposta apunta, per últim, canvis per assolir de nou les condicions necessàries per a l’existència del paisatge com a recurs econòmic al Baix Llobregat partint de la dificultat que suposa fer-ho sense molestar o malmetre l’activitat agrària que dona sentit al conjunt i atesa la impossibilitat de recorre a imatges o models del passat recent de l’espai.

Luis Maldonado (UPC)