Les dones en el mercat de treball. Escletxes i precarietat.
L’Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Baix Llobregat publiquem l’informe “Les dones en el mercat de treball”, que recull les darreres dades disponibles sobre la situació de les dones en el mercat de treball al Baix Llobregat, així com d’altres àmbits directament relacionats, com la formació, els usos del temps o les pensions.
Les dades d’aquest informe corresponen majoritàriament a l’any 2021, un any rellevant per analitzar l’impacte de la pandèmia en el mercat de treball amb perspectiva de gènere.
L’informe s’estructura en 5 grans àmbits temàtics:
1. Accés al mercat de treball. La formació.
El nivell formatiu és una de les variables que explica la situació de les dones al mercat de treball.
Una major presència de dones en estudis superiors no es tradueix en millors ocupacions, les diferències per gènere es donen principalment en els extrems del nivell formatiu.
També es significatiu el baix número de dones matriculades en estudis de tecnològics i de la industria 4.0, sectors amb un major nivell de qualitat en el treball.
2. Principals indicadors de la població en edat de treballar.
Població activa, població ocupada, població emprenedora, rotació laboral, etc., a tots els indicadors s’observen desigualtats per raó de gènere.
Mentre el treballador per compte propi és home, la jornada a temps parcial és de la dona.
La rotació laboral afecta més a les dones i només el 34% dels empresaris i cooperativistes de Catalunya són dones.
3. Usos del temps i cura.
Existeix una càrrega desigual en la distribució del treball domèstic i de cures, les dones hi dediquen gairebé 10 hores setmanals més que els homes.
L’evolució temporal de l’Índex d’Igualtat de Gènere mostra que les diferències de gènere persisteixen i no s’observen millores significatives en el període recent.
Els treballs de cura continuen sent cosa de dones.
4. Salaris, prestacions i pobresa.
La desigualtat salarial és una característica transversal que afecta a tots els sectors, edats i ocupacions. La bretxa salarial existeix i es fa més gran segons edat, ocupació i rang salarial. L’any 2019, la bretxa salarial en favor dels homes es va situar en el 20,6%.
La major vulnerabilitat de les dones en el mercat de treball (tant en la seva massa salarial com en la seva trajectòria laboral) provoca una bretxa encara més gran en les pensions. La bretxa de pensions és del 41% a favor del homes.
Aquestes bretxes i altres situacions familiars i personals fan que les dones tinguin major vulnerabilitat i risc d’exclusió social que els homes. La pobresa té nom de dona.
5. El mercat de treball segons demanda
No hi ha cap municipi de la comarca que tingui més dones afiliades que homes, i a tots hi ha mes dones registrades a l’atur que homes.
A més, el pes de les dones en el conjunt de persones aturades augmenta amb l’edat, i entre les persones en situació d’atur de llarga durada, les dones també són majoria.
Respecte l’impacte de la pandèmia en el mercat de treball, l’atur baixa respecte 2020 però no es recuperen les dades pre pandèmiques. Preocupa especialment el creixement de l’atur de llarga durada i el major impacte d’aquest sobre les dones.
Per últim, l’anàlisi d’indicadors dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, en concret els objectius 5 i 8, on es contempla la situació de les dones al mercat de treball, mostra que:
Tots els indicadors contemplats en l’ODS 5 mostren una situació de desigualtat de les dones: que cobren un salari mitjà inferior; que dediquen un major temps a les cures; hi ha un menor percentatge d’emprenedores i directives i, finalment, la gran escletxa (més del 94%) entre les dones i homes matriculats en famílies professionals amb molt bona sortida professional.
Quant a l’ODS 8, tots els indicadors continuen mostrant una situació de desigualtat de les dones (menor taxa d’ocupació, menors dones afiliades i escletxa salarial) i, a més, la seva evolució anual, mostra una augment del diferencial respecte els homes en quant persones afiliades.
