Enquesta Municipalista: Resum de resultats

1r. Bloc (Identitat, Cultura i Coneixement)

A) Ítems de l'enquesta en el 1r bloc:

1.1 Ens podríeu destacar alguna, o algunes actuacions rellevants que durant aquest període de transformació va haver d’afrontar el vostre municipi?

1.2 Com definiríeu la societat convivencial al vostre municipi des de la perspectiva de les noves realitats poblacionals i també en relació a les tecnologies de la comunicació, de les xarxes socials i relacionals?

1.3 En quina mesura penseu que el vector cultural pot ser un dinamitzador econòmic i factor clau en la cohesió social al vostre municipi?

1.4 Com definiríeu el vostre municipi, des d’una perspectiva d’identitat cultural i del coneixement, dins l’àmbit territorial del Baix Llobregat?

1.5 Com creieu que les diverses realitats de la comarca poden afavorir que el Baix Llobregat es manifesti com a un territori equilibrat i amb personalitat pròpia, on convisquin amb harmonia les diferents manifestacions culturals i del coneixement?

1.6 Entenent el coneixement com a un eix estructurador de primer nivell, com creieu que es podria potenciar des del vostre municipi i des de la comarca?

1.7 Podríeu definir alguns aspectes de la diversitat cultural com a elements afavoridors de la cohesió social al vostre municipi?

1.8 Quina opinió us mereix el fet que el Baix Llobregat sigui un territori amb tantes dificultats per a la penetració dels mitjans de comunicació? Com creieu que es podria fer possible un desplegament sostenible i equilibrat de la televisió local digital?

1.9 Voldríeu fer alguna altra manifestació o suggeriment en relació a la influència dels fenòmens tecnològics, socials, culturals i del coneixement, com a agents de canvi en l’evolució de la comarca i del vostre municipi?

El Baix Llobregat, un territori d’acollida que ha conformat una identitat plural i diversa, que ha afavorit la seva transformació i cohesió social.

B) Selecció de resultats de l'enquesta en el 1r bloc:

1.a) En relació a les accions tranformadores afrontades des dels municipis (inclou ítem 1.1)

Transformació de municipis de segones residències en municipis que requereixen serveis inexistents (municipis petits amb dispersió urbanística)
Regeneració espai públic amb urbanisme de qualitat i dotació d’equipaments
Creixement equilibrat i respectuós amb l’entorn
Transformació urbanística i social d’alguns barris deteriorats
Abordatge de la vertebració urbana de la ciutat
Dotació d’equipaments i serveis a tots els barris
Disseny i implementació polítiques comunitàries
Preservació i promoció entorn natural
Construcció d’ equipaments i prestació de serveis educatius, esportius, culturals i socials
Polítiques de normalització urbanística, infraestructures i equipaments públics
Creació serveis públics sanitaris, socials, educatius, culturals, esportius
Recuperació patrimoni arquitectònic modernista Josep M. Jujol
Preservació identitat com municipi, davant la proximitat de Bcn.
Confecció progressiva de vertebració urbana amb serveis públics i equipaments de qualitat
Creixement sostenible i respecte espai natural Collserola
Creixement municipi en tres onades: arribada altres zones d’Espanya (1960-1975); transformació de segones en primeres residències (1985-1995); boom urbanístic i arribada persones fora d’Espanya (1995-2010)
Dispersió de la població (22 nuclis, 110 Km carrers). Implica diferents condicionants: dificultat mobilitat; dependència vehicle privat; inversions, costos manteniment i serveis obligatoris
Creixement de 1.500 a 4.400 habitants en menys 10 anys (municipis petits de muntanya)
Construcció variant de la N-340
Construcció de biblioteca i poliesportiu
Generació de nous barris
Creixement de la població
Dotació de nous serveis

1.b) En relació a aspectes d'inclusió, cohesió i dinamisme: (inclou ítems 1.2 i 1.3)

En pobles petits les relacions són més properes
Xarxa associativa important que afavoreix les relacions
Una societat cohesionada, on les reivindicacions es compaginen amb la participació ciutadana
Els darrers anys, la participació facilita la cohesió, utilitzant possibilitats de les noves tecnologies
Ciutat inclusiva, amb bon nivell de convivència general
A nivell TIC condicions de l’entorn metropolità (95,6 % ordinadors domèstics connectats internet; 80% llars es poden connectar internet) (en alguns municipis grans)
No hi ha problemes de convivència.
Població molt activa en xarxes socials
Bona integració i cohesió entre autòctons i nouvinguts, independentment de diferències econòmiques, socials, culturals o religioses
Es gaudeix de bona convivència ciutadana amb integració de tots els ciutadans i ciutadanes
S’han desenvolupat polítiques adreçades a minimitzar escletxa digital
Gran nombre d’entitats associatives que constitueixen un element cohesionador i dinamitzador de la ciutat
Alt nivell de convivència i integradora. Índex baix de conflictivitat
No existeixen barris o col·lectius amb comportament conflictiu
A nivell TIC, municipi amb gran nivell d’accés a noves tecnologies i xarxes socials
És una realitat que gira al voltant de les parelles joves amb fills i de les múltiples activitats de les entitats locals. Les xarxes socials d’aquestes famílies afavoreix les relacions
La societat viu amb normalitat les noves realitats poblacionals
Les noves tecnologies estan a la majoria de llars
Les comunicacions del municipi són deficients (poden dificultar la cohesió)
Una societat tancada on les xarxes socials serveixen per a criticar (en alguns casos)
La convivència es complica en un poble petit envoltat de municipis més grans, sense bones connexions, sense transport escolar, sense bus intern…
Xarxa associativa molt rica i diversa, ha actuat com a element cohesionador i d’integració
Els vectors cultural, turístic i el patrimoni natural són elements amb gran potencial (p.ex. Indústria orguenera local)
És una àrea a treballar amb més profunditat al municipi
És un àmbit clau en la creació d’ocupació i projectes emprenedors, reforçant els lligams entre educació, formació, indústries culturals, arts escèniques i creatives.
Sense canvi cultural no és possible canvi social
La cultura prioritat estratègica en el projecte de ciutat
La cultura té un paper molt important. Prioritari la recuperació Ateneu Santboià
La vitalitat d’artistes locals i la força del patrimoni grans catalitzadors econòmics i de cohesió social
El teixit associatiu ha actuat com a element cohesionador, principalment activitat esportiva i cultural
La cultura és garantia d’igualtat d’oportunitats per a la ciutadania, element clau per a la dinamització econòmica i cohesió social (Ex. Teatre Mercè Rodoreda, Auditori Miquel Martí i Pol, Bulevard, Ruta Modernista)
La cultura és un factor integrador i enriquidor. Alt nivell cultural i educatiu. Promoció de la lectura i equipaments culturals i entitats
Important paper de les entitats per a assolir el repte
El desenvolupament de projectes vinculats amb el turisme cultural pot generar dinamització econòmica
Ho és si l'oferta cultural és prou interessant per a tothom

1.c) En relació a la identitat, i diversitat cultural (inclou ítems 1.4, 1.5 i 1.7)

“Estem al nord del nord de la comarca”, però amb referents locals importants
En coneixement, referència nacional (centre de negocis EADA)
Municipi amb molt patrimoni cultural, però poc coneguda pel Baix Llobregat
Municipi amb ampli ventall d’entitats culturals
Municipi amb forta identitat catalana
És una realitat gràcies a la potència de l’associacionisme cultural i treball en xarxa entre Ajuntament i entitats
Aposta per l’oci intel·ligent i manifestacions creatives
El patrimoni cultural (Parc Arqueològic Mines Prehistòriques de Gavà o Castell d’Eramprunyà) referents d’identitat cultural local, activitat de recerca, divulgació i coneixement
Ciutat molt integradora
Respecte per diversitat cultural i social
Alguns municipis disposen de “marca pròpia”
Existeix una identitat definida (marca de ciutat)
Identitat de la ciutat amb la salut mental (quasi com a marca pròpia)
Compromís amb el festival Altaveu i incorporació de promotors culturals com a elements identitaris
Dos elements claus: la cultura vitivinícola i llarga tradició del cant coral. Recentment també l’activitat esportiva
Ruta Modernista d’en Josep M. Jujol, com a element identitat cultural i patrimonial
Poble amb serveis de qualitat i assequibles. Respectuós amb el medi ambient
Les diferents cultures dels vilatans conviuen de forma harmònica
El fet d’haver estat històricament una via de pas, ens ha fet terra d’acollida
Poc arrelament cultural, dispersió de la població i poc connectada al Baix Llobregat (tant per a oferta com a demanda)
Assumint que existeixen diverses realitats, i no una uniforme
Amb bona comunicació entre els diferents municipis
Contractant de forma conjunta espectacles per a què els pobles petits arribin a més àmplia oferta cultural
La diversitat social és un tret característic de la comarca. Essencial en la seva identitat, cohesió social i territorial
Preservant mestissatge cultural
Promovent participació població immigrant en la vida social i cultural
Des del diàleg i la comunicació entre diferents actors
Provocant sinèrgies, cercant complementarietat entre realitats del territori
Mantenint coherència de treball conjunt
Hi ha realitats humanes diverses, amb tongades diverses d’immigració
La diversitat és el valor del territori i la seva capacitat d’integració
El Baix Llobregat és comarca diversa i rica culturalment i mediambiental
Cal pensar en una “marca” d’identitat compartida i exportable, definida com a diversa però unitària. Que contempli diferents identitats culturals, aplegant-se en una de pròpia i única
Amb consens i diàleg permanent
Amb una estratègia definida i sinèrgies compartides
La suma d’individualitats fan avançar un territori amb moltes potencialitats
A través de la cultura, el coneixement i l'esport
Les diverses realitats de la comarca posen de manifest la necessitat de pensar que el Baix Llobregat no és un territori compacte
No hi ha col·lectius nombrosos d'altres cultures, i la gent participa activament en la vida social i esportiva
Patrimoni cultural al voltant increïble: Ermita de Sant Ponç, Església de Sant Maria, Castell de Cervelló, Església de Sant Esteve, Ermita del Remei
No hi ha una gran diversitat de cultures
Cultura popular i tradicional catalana
Cultura d’indrets de l’estat espanyol
Actualment cultura magrebí
La programació d’actes és un reflex de com s’expressa la cultura. Una ciutat (Gavà) amb persones culturalment diferents dóna personalitat
A destacar el rol proactiu dels centres educatius treballant la diversitat com a realitat positiva i enriquidora
Amb suport a totes les expressions culturals
Pla local de ciutadania i promoció de la creació cultural
Participació segones generacions després de passar per escola pública
Es treballen diferents estratègies i accions des de la diversitat cultural com a motors de cohesió (Barrejant, Pla formació i sensibilitat per la solidaritat, Setmana de la mediació, Programa defensors drets humans)
La diversitat ha cavalcat entre la cultura popular autòctona i el flamenc. La convivència i l’esforç per a què així sigui s’ha manifestat com a element cohesionador
L’activitat esportiva ha estat clau en la integració
La diversitat cultural, integrada i ben gestionada és, en si mateixa, potenciadora de cohesió social
Programant accions a activitats pensades per a la cohesió social, amb la finalitat de facilitar la integració i el coneixement de diferents realitats socials
Paper important de les entitats, com la xarxa solidària o la Faràndula en la vesant cultural
Les escoles i les entitats de la societat civil

1.d) En relació al coneixement i mitjans com a elements cohesionadors (inclou ítems 1.6 i 1.8)

Enfortint programes adreçats als diferents sectors de població, especialment els joves
Fent segments de població i fent activitats adreçades a ells
Amb més serveis destinats a l'èxit escolar
Treballar conjuntament coneixement i empresa
Apostant per la formació i la generació de talent, factors claus per al desenvolupament econòmic i progrés comunitari
Creant entorns favorables, treballant en xarxa i definint una comunitat d'aprenentatge amb tots els agent públics i privats
Aposta pel Clúster de Salut Mental de Catalunya (un total 38 empreses, centres universitaris, entitats i institucions públiques)
Actuacions transversals que aglutinin tots els àmbits, amb projectes intermunicipals, creant xarxes
S’ha de treballar de forma conjunta i compartida la potencialitat de les nostres ciutats
Cal garantir l’accés al coneixement, des de la proximitat, a tota la ciutadania
Compartint i coordinant amb altres administracions
Cal replantejar l’actual règim competencial per garantir l’accés al coneixement reglat i no reglat
Apostant per una ciutat educadora i cultural, que posi a l’abast mitjans per a millorar el coneixement, l’educació inclusiva i d’equitat
Des del municipi és difícil aconseguir el coneixement com a eix estructurador de primer nivell
Des de la comarca s’hauria de liderar un gran projecte de coneixement, implicant empreses, institucions i entitats
La comarca no coneix totes les realitats que té el territori vers el coneixement. El discurs està molt centrat en l’eix Delta i Vall
Fent més transversal el coneixement, i posant-lo a l’abast dels nostres pobles
Falta molta difusió i pedagogia
Sensació que costa penetrar en els mitjans comarcals
No hi ha dificultats, el que cal són apostes clares, professionals i decidides
Som a l'AMB, i quedem diluïts
Que ho assumissin les ciutats grans, però mantenint equilibri territorial
Hi ha dificultats de penetració en espais generalistes. Cal major presència en el sistema mediàtic del país, especialment de caràcter públic a l’entorn de la CCMA
La TV local digital comporta despeses i necessitats difícils d’afrontar. Pot ser es podria abordar en clau comarcal, amb un estudi econòmic exhaustiu i amb suport públic d’altres administracions
És un fet negatiu històric, d'enorme complexitat, que requereix l'opinió d'experts
La manca d’un mitjà de comunicació comarcal potent dificultat posicionament de les nostres ciutats en l’entorn metropolità
Estratègia per reforçar els mitjans locals i les xarxes socials
Impulsar col·laboració amb ETV (consolidar projecte existent, optimitzar recursos)
Per la manca de mancomunar serveis: fracàs de la TV10 (TV del Baix Nord) per manca de suport econòmic dels ajuntaments del Nord
S’hauria de plantejar si la TV local és el millor mitjà de comunicació (costos i penetració), tenint en compte les noves xarxes socials i realitats comunicatives
Assignatura pendent l’existència de mitjans de comunicació potents que divulguin la realitat dels pobles de la comarca
Valoració positiva d’ETV
Esforços per a fomentar mitjans locals i participar de programes comarcals
Divulgació i foment informació en xarxes socials
La pluralitat de publicacions forma part de la diversitat del territori
Es podria fer un projecte de TV sostenible, lligat a l’ensenyament i coneixement, on es poguessin fer les pràctiques
No tenim clar que la TV local sigui una prioritat
Dubtem de l’interès de notícies locals entre pobles
El que cal és un mitjà que reculli i difongui l’oferta cultural i de lleure pel territori

1.e) En relació a altres suggeriments (inclou ítem 1.9)

El Baix Llobregat té capacitat, experiència i capital social i econòmic per a situar-se al cap davant del país. Ha de saber utilitzar aquests fenòmens per a fer-se sentir i guanyar rellevància
L'estar a prop de Barcelona ens resta identitat, de vegades en termes comunicatius
Cal concretar estratègies locals amb mitjans de suport
Acceptació del pes creixent de la realitat metropolitana en oferta i consum cultural, entès com a una realitat plural i multimunicipal
La millora de transport públic augmenta els itineraris de consum cultural interns
La participació del municipi en diferents xarxes, INNPULSO, INNOBAIX, enriqueix els agents participants i reverteix en la ciutadania
Cal fomentar participació activa en fòrums econòmics i socials de la comarca i els espais generats per la societat civil i institucions
La influència de la tecnologia fa apropar diferents realitats i coneixements
Cal garantir l’arribada de fibra òptica a tota la comarca, per a potenciar igualtat d’oportunitats
Els pobles o ciutats smarts han de ser un projecte comú, no només dels gran

2n. Bloc (Compromís, concertació, cohesió social i dinamització econòmica)

A) Ítems de l’Enquesta en el 2on. Bloc:

2.1- En el cas del vostre municipi, ens podríeu comentar alguna actuació rellevant que esteu duent a terme per a donar resposta als reptes competencials del municipalisme avui?

2.2- Com abordeu la manca d’un sistema de finançament suficient i estable dels serveis municipals?

2.3- En podríeu definir i/o exemplificar algunes actuacions o accions respecte a les polítiques públiques al vostre municipi en l’àmbit del benestar, inclusives i d’equitat?

2.4- En el vostre entorn, com valoreu la contribució de l’accés als serveis públics en la generació de riquesa col·lectiva i en el foment de la cohesió social?

2.5- Creieu que els models de gestió pública actuals donen una resposta adient per a garantir els serveis bàsics a la població? Indiqueu els punts forts i els punts febles que hi trobeu. Què proposaríeu per a millorar la gestió d’alguns d’aquests serveis d’una manera més eficaç, sostenible i redistributiva?

2.6- Contempleu l’agricultura, el comerç de proximitat i les noves formes de consum com a factors de desenvolupament econòmic i social?

2.7- Com creieu que la dinamització econòmica pot afavorir i potenciar la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i els drets socials al vostre municipi i a la comarca?

2.8- Quins són, al vostre parer, els elements dinamitzadors de la indústria, la logística, el sector comercial i de serveis que més han determinat la cohesió al territori, tant a nivell municipal com a comarcal? I quins són aquells que caldria reforçar?

2.9- Com creieu que les noves formes d’economia (economia verda, del bé comú, social, cooperativa, d’integració...) poden esdevenir elements potenciadors de la generació de noves oportunitats econòmiques i d’ocupació al Baix Llobregat? Teniu experiències i/o suggeriments des del vostre municipi?

2.10- Podríeu definir els àmbits d’actuació que desenvolupa el vostre municipi per a afavorir la cohesió social i la promoció de l’ocupació?

2.11- Quines col·laboracions es podrien establir entre les iniciatives públiques i els moviments socials, en una lògica comunitària, tant a nivell local com a comarcal, per a donar un nou impuls a la cohesió social?

2.12- Quines pràctiques es poden potenciar des dels ens locals per tal de millorar els processos de participació ciutadana, transparència i bon govern?

El Baix Llobregat, una comarca dinàmica, innovadora i generadora d’oportunitats. Els serveis públics, el finançament i la gestió. Promoció de l’ocupació i cohesió social. Noves formes d’economia. La col·laboració pública/iniciatives socials. La nova governança

B) Selecció de resultats de l’Enquesta en el 2on. Bloc:

2.a) En relació a actuacions rellevants, polítiques de benestar i àmbits per a afavorir la cohesió social: (inclou ítems 2.1, 2.3 i 2.10)

Increment col·laboració en promoció econòmica amb municipis de l’entorn
Iniciat el treball per a crear el Parc Rural del Montserrat, eina dinamitzadora del sector agrícola
S’intenta ordenar totes les urbanitzacions del municipi (de vegades, ningú té clar la situació real)
Actuacions en àmbit atenció a les persones
Actuacions àmbit promoció i desenvolupament estratègic local
Aposta per les polítiques socials cohesionadores (beques, ajuts, habitatge...) portades a terme, que formen part de la incumbència dels ajuntaments, n’ha de ser competència reconeguda i finançada
D’igual manera en matèria de promoció econòmica
Un àmbit clau local: la participació ciutadana i el govern obert (Junts Fem Barri –pressupost participatiu- , portal Gavà Obert –pioner a l’Estat-)
Molt important el treball desenvolupat al Centre de promoció econòmica
Experiència de CoBoi, com a laboratori cívic d’emprenedoria i economia social, fomenta model d’economia col·laborativa, afavorint innovació social, desenvolupament de les persones i l’impacte socioeconòmic al territori
S’han consolidat els programes existents
S’ha donat inici a la Xarxa d’Innovació Social i Col·laborativa (XISC) del B.Ll.
Si no es modifica l’aportació econòmica a les hisendes locals, difícilment es podran abordar nou reptes
Amb accions formatives vers emprenedors i assessorament individualitzat a idees d’autoocupació
Actuacions en el marc de foment del cooperativisme i economia social, projectes supramunicipals sobre ocupació a la industria local, formació i mentoring al comerç, formació i treball per a persones aturades
Planejaments urbanístics per a ubicar diversitat d’usos
Polítiques d’habitatges assequibles
Espais per a l’emprenedoria i programes d’ocupació amb reinserció social
Més enllà de l’àmbit competencial, “Vallirana emprèn”, per a fomentar creació cooperatives i noves empreses
El Parc agrari i atreure turisme local
Politiques per a gent gran
Beques esportives per a infants, per motius econòmics
Programes específics per a persones, famílies amb dificultat econòmica, integració social, ajuts socials, a la recerca de feina, atenció psicològica
Servei d’atenció socioeducativa per a infants i adolescents
Beques (menjador, lleure, esportives, estudis post-obligatoris
Programes acollida a immigrants
Plans (igualtat, joventut, consell seguiment de la crisi)
Prioritat que tots els infants tinguin les mateixes oportunitats (beques en l’entorn escolar)
Creant noves respostes a col·lectius afectats per la crisi econòmica (prestacions econòmiques gent gran, aturats...)
Pla local lluita contra l’exclusió
Catàleg de serveis socials
Multitud de serveis a les persones i col·lectius
Impuls Pacte local per la inclusió (113 agents de diferent perfil i quatre taules de treball: Pobresa, Habitatge, Ocupació i Formació permanent)
Elaboració d’un Reglament per a la prestació d’ajuts d’urgència social
Activitats de caire solidari
Actuacions per a millorar l’ocupabilitat de persones amb necessitats d’inclusió i programes d’igualtat d’oportunitats, formació i treball
Estreta col·laboració departaments municipals i serveis socials
Prioritat d’atenció a col·lectius desfavorits
Programes municipals: “cap llar sense ingrés”; “pobresa energètica”; “habitatges d’emergència”; “programes educatius”
Creació taula cooperació social (Tècnics, ciutadans i entitats)
Ajuts per a llibres i estudis no obligatoris
Comissió de desnonaments
Campanyes solidàries
Al municipi el teixit associatiu treballa per la pobresa i la integració, conjuntament amb l’ajuntament
Hi ha un baix índex d’immigració, però alt de pobresa familiar derivat de la crisi
Programes supramunicipals, com a plans d’ocupació
Incorporats al programa POIL
Departament d’ocupació propi, en contacte amb les empreses del municipi
Col·laborant estretament amb l’àrea de benestar social
Molt important tenir un àrea específica per a tractar aquests temes
Potenciant formació del joves: programes de diversificació curricular, projectes de garantia ocupacional
Garantint la igualtat: igualtat d’oportunitats, solidaritat, polítiques socials i de suport a la família
Educació de qualitat: lluita contra el fracàs, suport a la cultura, gent gran i joventut
Habitatge com a dret social
Instal·lacions esportives, atenció sanitària de primer nivell i hàbits saludables
Ciutat com a espai de protecció i solidaritat, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom
Impuls promoció econòmica i foment de l’ocupació i la formació. Dinamització comercial, projecció turística...
Treball desenvolupat al Centre de promoció econòmica
Pla de Primera Oportunitat, primera experiència laboral de qualitat per a joves que hagin acabat els estudis
Oferta formativa
Plans d’ocupació
Recerca i implantació de nova activitat econòmica
Desenvolupament actuacions a diferents àmbits: emprenedoria, allotjament empresarial, desenvolupament polígon industrial, innovació formació continuada, itineraris personals, programes joves, subvencions a la contractació, subvencions obertura comercial...
Polítiques d’habitatge públic, d’integració social, d’igualtat d’oportunitats, de connexió urbanística entre barris
Iniciatives que comportin integració en el marc laboral
Varis projecte locals: “Vallirana cooperem”, “Amb tu, Vallirana Entitats”, “Vallirana Emprèn”
El Baix Llobregat Nord treballa junt per a disposar d’actuacions que permetin arribar lluny

2.b) En relació als serveis públics com a generadors de riquesa i foment de la cohesió: (inclou ítem 2.4)

Des dels humils serveis que es poden oferir, es valora positivament
En un estat del benestar
Sobretot en el foment de la cohesió social
Les polítiques socials, els serveis socials i polítiques d’habitatge estan contenint les conseqüències de la crisi econòmica i mantenint cohesió social
Els serveis públics de qualitat són essencials en una població treballadora, per a garantir la cohesió social
Els serveis públics són la concreció del Drets de ciutadania
Element de vital importància en construir la riquesa col·lectiva i en incrementar la cohesió social
Els serveis públics són claus per a cohesió social i desenvolupament
Des de l’administració local, cal promoure i defensar els serveis públics
Essencial poder donar resposta des de l’administració local
Serveis públics de proximitat han de cobrir necessitats de la ciutadania
Els serveis públics garanteixen Drets Ciutadans
Es converteixen en element de vital importància, en construir relacions i cohesió social
Serveis públics de fàcil abast (llar d’infants, serveis socials...) fa de factor cohesionador social
Amb ingressos baixos i molta extensió, es generen menys contribució de la que es voldria

2.c) En relació a les noves economies com a factors de desenvolupament i importància en la dinamització econòmica per a potenciar la cohesió social i del territori: (inclou ítems 2.6, 2.7, 2.8 i 2.9)

Són noves oportunitats i en noten la demanda
El comerç de proximitat és un bon factor de desenvolupament econòmic
Seria interessant una plataforma comarcal de distribució de productes de proximitat, mitjançant el comerç electrònic
El Parc Agrari, un nucli urbà equilibrat, el Garraf i la platja són factors de desenvolupament del territori
Imprescindible donar suport i innovar amb la participació dels agents socials i econòmics implicats
Diferents accions: Mercat de Pagès, amb el Parc Agrari; la Carxofada; la Fira de la Puríssima; el Mercadal Gastronòmic... com a elements d’impuls del comerç de proximitat
El pla de desenvolupament local ha donat especial accent a aquestes activitats, que poden esdevenir en economia social i solidària
Es vol recuperar l’agricultura de proximitat
Es participa en projectes parc agrari, mercat de pagès Torreblanca
Prioritat promoció comerç local
Creació diferents fires al llarg de l’any
Són factors de desenvolupament a tenir en compte
Cada cop hi ha més gent que orienta el consum a productes ecològics, propers i de qualitat
Les noves economies són factors de potenciació social
La cohesió econòmica, cobrint les necessitats bàsiques, és un dels pilars per a facilitar la cohesió social i la igualtat de drets i oportunitats
Per a MdR és bàsic i entenem que enfocat així també pot anar bé a la comarca
Generant llocs de treball i projectant la marca Gavà a l’AMB
L’element clau és la generació d’ocupació de qualitat, compatible amb la justícia social
Creixement capaç de generar valor amb valor: economia social, arrelada al territori, més eficient i cohesionadora
La creació de llocs de treball possibilita equilibri permanent i sostenible al territori
La possibilitat d’accés a la formació i ocupació de qualitat, reverteix exponencialment en l’autonomia, cohesió social i sentiment de pertinença
Facilitar condicions per a creació d’economia de qualitat
No créixer a qualsevol preu
A la comarca cal incidir: creació economia de qualitat; programes que relliguin necessitats formatives de les empreses; cal generar més valor tenint present els actors existents
Si ve acompanyada d’una retribució mínima de 1.075 €, per a equilibrar
Disposant de mecanismes per a dinamitzar l’activitat econòmica
Amb pocs recursos, són pocs els recursos humans que es poden dedicar
A nivell municipal s’aposta pels serveis (no n’hi ha tradició industrial)
A nivell comarcal indirectament relacions amb sector de l’automòbil (entorn SEAT)
Caldria promoure relacions entre empreses del Baix
Potenciar l’exportació i la qualitat en els productes i serves
Ajudar les empreses a estar al dia
Crear sinèrgies amb el món productiu/econòmic
Fins ara han estat el sòl i els serveis complementaris per a la instal·lació
Actualment ha de ser la mobilitat, tant individual com a col·lectiva
El Baix Llobregat necessitaria inversió industrial tractora de la indústria auxiliar
Necessari créixer en mitjanes empreses amb capacitat d’innovació
La reindustrialització del territori, modernització i millora dels polígons industrials
Concertació i coresponsabilitat amb agents socials
A nivell local, implementació del Pla de comerç horitzó 2020 i treballant un Pla de Turisme
La bona xarxa de comunicacions i la situació estratègica del territori
Cal activar el 4art. cinturó i totes les infraestructures viàries i ferroviàries previstes i no executades
Qualsevol activitat econòmica, creadora d’ocupació i cohesió, ha de veure l’administració, local com a facilitadora i propera
L’administració ha de tractar tant actuacions globals com a particulars per tal d’activar el teixit productiu
La comarca necessita més inversió pública de Generalitat i Estat
Cal millorar infraestructures al territori
Necessitat d’un nou pla director que actualitzi el pla metropolità de 1976
Cal un pla de reindustrialització i repensar activitat dels polígons industrials i parcs de negocis
Cal reforçar les comunicacions a la comarca
Desencallar problemàtica del polígon industrial
Finalitzar obres variant N340
La proximitat a l’aeroport i al port han estat factors claus
El preu del sòl i les facilitats que han donat els ajuntaments
Possibilitat de què els empleats disposin d’habitatge a preu assequible
Com a negatiu, gran diferència d’hàbits entre nord i sud de la comarca
La proximitat de la capital perjudica al comerç local
Tenen un paper important en el futur
Aposta pel Parc Rural del Montserrat
El cooperativisme pot ser una bona forma d’unir capacitats
L’organització dels clústers d’empreses, compartint recursos, dóna molts bons resultats
Poden, potencialment, esdevenir oportunitat econòmica o d’ocupació
La consciència social ha incorporat aquests elements com a nous valors
Manca que les administracions posin a l’abast la matèria primera per a fomentar el seu desenvolupament
Cal donar suport des del sector públic amb realisme, però amb innovació
Desenvolupar un Pla local de suport al cooperativisme, amb suport de la Generalitat
A Sant Boi cinc Centres Especials de Treball
Projecte CoBoi, laboratori cívic d’emprenedoria i economia social
Els nous models de proximitat i sostenibilitat generen noves oportunitats i cohesionen el territori
Un espai de futur és la col·laboració, a tots els nivells, possibilitant iniciatives empresarials amb potencial de creixement i creació de riquesa (social i econòmica)
Vàries iniciatives col·lectives: espais de co-working, d’emprenedoria i tercer sector amb empreses se reinserció laboral
Són pioneres amb un projecte de creació de cooperatives
També hi ha emprenedors en sectors tecnològics
Important recuperar l’activitat agrícola
Fomentar el cooperativisme i la mancomunitat de serveis
Cercar activitat industrial de valor afegit i singularitat

2.d) En relació al finançament municipal i els models de gestió pública: (inclou ítems 2.2 i 2.5)

Amb imaginació, prudència i definint objectius, i algun sacrifici
Intentant que la qualitat no es vegi afectada
Mancomunant serveis amb municipis del voltant, mitjançant el consell comarcal
Participació en els impostos de l'estat generats a MdR (IRPF)
Amb rigor i responsabilitat, grans esforços i imaginació
Garantint les funcions pròpies, i més
Els governs català i espanyol han d’assumir l’assignatura pendent del finançament del món local
Amb control de la despesa, eficiència i… patint
Amb política d’eficiència i austeritat, sense malmetre cartera de serveis
Aprofitant oportunitats a nivell finançament europeu per a projectes d’àmbit local
Reestructurant i reorganitzant serveis i abordant mesures d’estalvi
Optimitzant recursos
Internalitzant serveis que es prestaven externament
Adherint-se i sol·licitant subvencions possibles d’entitats supramunicipals, en àmbits promoció i desenvolupament local (persones i activitats econòmiques)
Disposició recursos propis contemplats als pressupostos anuals
Molt rigor en el control de la despesa
Solucions imaginatives, cooperant amb societat (empreses, entitats...)
Més amb menys
Cal reclamar a administracions superiors millora finançament
Exigir Generalitat que acompleixi compromisos i línies de suport
Molt difícilment
La segregació entre municipis de l’AMB i els que no, és un greuge que no és acceptable
No, principalment per problemes de finançament. Sobretot en municipis petits
No, el model s’ha de modificar
Els municipis som l’accés directe al ciutadà, però no tenim ni recursos ni autonomia per a atendre’ls
Administracions superiors implanten normes i lleis que obliguen, però sense disposar de recursos necessaris
Se li ha de donar més protagonisme als municipis
De moment els diferents models serveixen per a garantir serveis
Els actuals models estan en crisi. S’ha de canviar el model de gestió. La gestió basada en l’experiència d’un entorn estable és morta
Distància enorme entre l’oferta i la demanda (demanda personalitzada i oferta lligada a estructura anquilosada)
Les necessitats i demandes s’han de gestionar des de la proximitat, atenent la idiosincràsia de cada situació. No són temps de respostes genèriques
La gestió pública ha d’acompanyar en la recerca de la resposta de la demanda
Empoderament a la ciutadania, en base als recursos que l’administració posa al seu abast
Elements a millorar: dotació RRHH per a mantenir l’estat actual serveis públics; model de finançament i competencial inadequat; model participació ciutadana que cal actualitzar; necessitat de major transparència en la pressa de decisions
Punts forts: irrupció noves tecnologies a la gestió municipal; incorporació cultura d’avaluació a l’administració; aplicació Llei transparència
Aposta per la governança: deliberativa, amb avaluació d’impacte, facilitant instruments per a la presa decisions, més propera
Posar en marxa la tarifació social per a fer més just, sostenible i redistributiu l’accés als serveis públics
Els models són vàlids, però manca finançament
En alguns casos caldria mancomunar serveis, millorar l’eficàcia i sostenibilitat
La gestió pública deriva de models basats en paradigmes no actuals. Els nous models han de ser més relacionals, més atents a l’impacte de les accions i ser capaços de redirigir-se en funció dels resultats de les accions
S’han d’assolir funcions en àmbits educatiu i de treball, per a donar resposta a les necessitats de ciutadania i empreses
Cal comptar amb la ciutadania en la solució de les demandes o necessitats
Cal incorporar l’acció coordinada en la definició de les polítiques
Necessari revisar competències, finançament i cartera de serveis, més enllà de la resposta des del món local
Revisar i adequar al moment actual els processos de decisió i participació
A banda d’accions parlamentàries i legislatives, calen també accions locals
Importància incorporació llei transparència
Estratègia de comunicació més propera
La resposta a la població és millorable
La fortalesa està en treballadors i implicació dels ajuntaments
La debilitat en la manca de finançament
Una millor dotació als ajuntaments faria, des de la proximitat, una gestió més eficaç
Està en funció de disponibilitat pressupostària i de les expectatives

2.e) En relació a les col·laboracions amb els moviments socials per a impulsar la cohesió social: (inclou ítem 2.11)

A nivell local, han engegat la Taula Social
S’ha d’impulsar la participació ciutadana
Comunicació fluïda entre organismes públics i agents socials
Impulsant el consell de seguiment de la crisi, amb empresaris, sindicats, tercer sector, AAVV i comerç
Cal establir complicitats i sinèrgies entre moviments socials i cívics i les administracions per a incrementar la confiança de la ciutadania en les institucions públiques
Pla local contra l’exclusió, incorpora la cooperació pública i social
A nivell comarcal, necessària la voluntat política dels ajuntaments per tal d’avançar
Apostar per assolir un alt nivell cada cop més acceptable de concertació i col·laboració públic-privada en diferents àmbits, que millorin la cohesió social
Punts de trobada entre administració i teixit associatiu
Convenis de col·laboració per a promoció i organització activitats en tots els àmbits
És vital el treball en xarxa entre iniciatives públiques i entitats locals. Es retroalimenten i donen un ventall més ampli de demandes
Prefix màgic CO: coparticipació, col·laboració, cogestió, coresponsabilitat. Vehicle d’anada i tornada, i que el viatge es faci junts
Compartir més informació i treball en xarxa
Millorar mecanismes de cooperació locals i comarcals
Cal activar les actuals i tenir clar què vol la gent

2.f) En relació a les pràctiques locals per a millorar processos de participació: (inclou ítem 2.12)

S’està treballant diferents propostes de participació
S’està fent esforços per a posar-se al dia en matèria de transparència
Adaptar els ens locals als nous sistemes d'informació (web, xarxes socials, seu electrònica, etc.)
Tenim moltes experiències, inclús amb premi
Sobretot, cal escoltar
Potenciar espais (formals i informals) que facilitin proximitat, confiança i col·laboració entre ciutadania i institucions
S’ha impulsat un procés participatiu del PAM i Junts Fem Barri
Les TIC ofereixen potencial per a la transparència i retre comptes. Traspàs d’informació, govern obert
S’està treballant en un portal de transparència pressupostària
Pedagogia de la cosa pública, desenvolupant espais de contacte, diàleg, proximitat i generació de confiança
S’han posat en marxa les regidories de barri i programa d’alcaldessa als barris
Un model de participació més flexible, dinàmic i efectiu. Aconseguir la implicació de la ciutadania individual, més enllà del teixit associatiu. Generar dinàmiques de gestió compartida de serveis i equipaments
Codi ètic per a contribuir a una nova cultura ètica de l’administració local i a la ciutat
Forta aposta per la transparència, més enllà del compliment de la llei
Obrir canals de comunicació, oferir accés a la informació
Compliment de la llei de transparència en aquestes matèries
Actuacions que simplifiquin els processos administratius per a la ciutadania
Treball transversal entre departaments de l’administració
Utilització de noves tecnologies
Fer grups de treball monogràfic en temes d’interès
Publicitat personalitzada per a grups d’interès
Es tracta d’arribar a la societat no associada, a col·lectius tradicionals
Trobar mecanismes que facilitin la participació dels ciutadans de la vida pública
Pla de participació ciutadana
Fer que siguin veritables processos participatius
Tenir clar què correspon a la ciutadania i què al govern local

3er. Bloc (Entorn i gestió del territori)

A) Ítems de l’Enquesta en el 3er. Bloc:

3.1- Esteu implementant respostes als nous desafiaments climàtics, energètics, tractament dels residus, cicle integral de l’aigua, etc?.

3.2- Creieu, des del vostre municipi, que la ciutadania té consciència de formar part del Baix Llobregat com a una unitat territorial?

3.3- Quins serien els afers municipals que ajudarien a resoldre el fet de pertànyer a un territori com la comarca?

3.4- Què trobeu a faltar com a servei/organització supramunicipal?

3.5- Quina és la relació i el paper que hauria de jugar el Baix Llobregat respecte a Barcelona i dins l’AMB?

3.6- Quin tipus de relació i amb quines finalitats hauria d’impulsar el Baix Llobregat en relació a les comarques veïnes? (Barcelonès, Vallès Occidental, Bages, Anoia, Alt Penedès, Garraf)

3.7- Descriviu algunes mancances en matèria de planejament urbanístic al vostre municipi i en l’entorn comarcal. Podríeu suggerir alguna mesura per a superar aquesta situació?

3.8- Com definiríeu els reptes i/o oportunitats que elements tan cabdals com les muntanyes, el riu, el litoral, la mobilitat... representen per al Baix Llobregat?

3.9- Cap a on hauríem d’orientar les nostres ciutats i barris en l’actual S.XXI? Penseu que una dimensió territorial com la comarca podria ser un bon escenari per a impulsar l’adaptació d’aquesta nova realitat?

3.10- En el cas del vostre municipi podríeu esmentar alguns reptes de futur que com a comunitat teniu plantejat en el frontispici del 2030?

El Baix Llobregat, un territori complex, amb grans valors ambientals, agroalimentaris i urbans, que propicien un ecosistema sostenible. Però cal avançar en estratègies que donin respostes harmòniques i equilibrades

B) Selecció de resultats de l’Enquesta en el 3er. Bloc:

3.a) En relació a la implementació de respostes als nous desafiaments de l’entorn i els reptes de futur: (inclou ítems 3.1, 3.8 i 3.10)

Recollida porta a porta amb resultats excel·lents
Esforç en renovar enllumenat i millora en els consums d’equipaments
Són temes a tractar de forma mancomunada
No s’estan donant les condicions per a treballar conjuntament
Es preveu iniciar el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic
Execució del PAES i de la Red de Ciudades por el Clima, Pla de Mobilitat Urbana Sostenible...
Com a reptes, la millora de recollida selectiva i finalització abocador del Garraf
Estreta vinculació al cicle integral de l’aigua: elaboració de proposta de gestió com a únic sistema
Recuperació llacuna de la Murtra, restauració aiguamoll de les Marines, consolidació marges de les corredores...
Recuperació dels sistemes de sanejament
Iniciat treball per a obrir Oficina local d’energia
Incorporació als projectes d’habitatges nous sistemes de doble circuit d’aigua
Properament Pla local d’adaptació al canvi climàtic
S’elaborarà el Document estratègic del verd urbà de la ciutat
Pla Director d’Eficiència Energètica, amb un estalvi de 456.000€, que està propiciant un canvi de model energètic
Encetant nou sistema recollida selectiva de residus
S’estan aplicant plans de millora d’eficiència energètica
S’està treballant per la gestió de cicle integral de l’aigua
Acollits als programes de contractació agregada
Potenciació transport públic i bicicleta, com a transports alternatius. Més carrils bici i biciboox
Estalvi energètic amb bombetes lets al carrer i semàfors. Més reciclatge i zones verdes
Adaptació al PAESC de nous reptes (reducció emissions CO2 del 40%, any 2030)
Prevista adhesió al Pacte d’Alcaldes per l’Energia Sostenibles i el Clima
Programes: d’estalvi energètic, de recuperació d’aigües freàtiques de producció energies, gestió residus
Signatura Pacte d’alcaldes/ses per una energia sostenible local
Realització Pla d’Acció per l’Energia Sostenible
Enllumenat públic amb leds (reducció emissions CO2
No del tot
Es treballa per a aprofitar l’entorn que es té
Greus problemes de mobilitat, a nivell urbà i interurbà
Fonamental treballar globalment en corredors naturals entre riu, rieres i muntanyes
Eliminar barreres que impedeixen travessar el territori (territori segrestat per serveis i amb poques compensacions)
Són importants i poc tractades en comú
El reconeixement de la matriu física del territori és prèvia a qualsevol directriu territorial o administrativa
Malgrat la pressió d’ús públic de l’entorn metropolità, el Garraf i les muntanyes del Baix són espais de gran valor natural i paisatgístic, La gran massa forestal oportunitat de gestió per a la generació de biomassa
Els reptes de la zona costanera: compartir l’ús públic i desenvolupament del territori amb la preservació natural i del paisatge
Tots són reptes essencials per a la comarca
Des de Sant Boi repte de transformar-se en ciutat més amable, posant en valor el resultat de l’aposta estratègica per l’entorn natural (entorn forestal, fluvial i agrícola
Cal que aquests elements es transformin de barreres a elements cohesionadors del territori
Garantir connectivitat i corredors ecològics de les muntanyes amb el riu, el litoral i accessos a les ciutats
Tenir figures de protecció i òrgans de gestió d’aquests espais, dotades de recursos
Visió global de territori, però incorporant sensibilitats
El riu i el litoral són oportunitat. Un valor estratègic del territori
El Parc de Collserola un espai natural de primera magnitud. Repte de fer compatible l’ús públic amb la biodiversitat
La manca de transport públic entre municipis dificulta la mobilitat pel territori
Millora del riu com a espai de relació amb la natura i esbarjo
Les muntanyes i el seu desenvolupament sostenible, motor econòmic per a municipis afectats
Cal impulsar polítiques que posin en valor l’entorn natural que tenim
És una comarca diversa, que no només mira al mar sinó a la muntanya
El Baix Llobregat no mira Montserrat. Sembla que sigui d’altre territori
Redactar un nou pla general
S’ha definit un límit de població de 6000 persones, millorant qualitat de vida i no malmetent l’entorn
Ordenació i connexió entre les urbanitzacions, el nucli urbà i els municipis propers, prioritzant vianant, bici i transport públic
Aconseguir un parc metropolità que obri el poble a les zones verdes i muntanyes
Desenvolupar polígons industrials
Projectar i urbanitzar carrer Major (antiga N-340)
Desenvolupar el mapa educatiu (construir institut, ampliació i remodelació d’escoles)
Tancar mapa d’equipaments esportius
Desenvolupar sectors urbanístics del nucli urbà
Completar estudis del patrimoni arquitectònic S. IX
Acabar de desenvolupar el creixement potencial de MdR i dotar-lo de servei equilibrats
Obrir-nos als entorns naturals del riu i Collserola
Planificar un creixement econòmic sostenible
Concretar, a nivell local, els tres elements: més participació i implicació ciutadana; més igualtat i qualitat social; integració i equilibri territorial
Els dos reptes estratègics són l'educació i la cultura a l'abast de tothom
Ser una ciutat més igualitària, amable i emprenedora
Elevar el nivell formatiu de la població
Disposar d’un comerç de proximitat dinàmic i generador de noves expectatives
Territori competitiu amb ocupació de qualitat i respectuós amb el medi ambient
Prioritari el retorn a l’equilibri econòmic, estabilitat pressupostària i capacitat d’inversió
Desenvolupament nou àmbit industrial de Can Margarit
El PAESC, que planteja 40% reducció emissions CO2 per a 2030
Potenciar la mobilitat sostenible, augment índex de benestar, identitat col·lectiva i millora infraestructures
Mantenir el model de poble, respectuós amb medi ambient i amb nivell alt de convivència. Un poble més igualitari, just i emprenedor
Cohesionar tots els barris (principalment en municipis dispersos i de baixa densitat)
Dissenyar la Vallirana post N-340
Posar a l’agenda política el desenvolupament econòmic i turístic de l’entorn natural
Arribar com a màxim a 6.000 habitants
Disposar d’un pla urbanístic que ens permeti dibuixar el poble del futur
Conquerir els drets i serveis possibles amb 5.000 habitants
Defensar un nou mapa territorial i buscar transversalitat amb municipis veïns per a mancomunar serveis

3.b) En relació al territori i els seus vincles amb l’entorn. La comarca i la seva gestió: (inclou ítems 3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 3.6, 3.7 i 3.9)

A Collbató no n’hi ha sentiment de pertinença generalitzat. Més arrelada la pertinença de la població que ha arribat del sud. A molta gent li queda lluny
Més consciència de formar part dels municipis de muntanya de l’Ordal
Lògic. Som Baix i no podem ni accedir al riu
Cada vegada més, el sentiment de pertinença a Gavà es conjuga amb el de la comarca
Percepció molt minoritària
La ciutadania té poc sentiment comarcal. A Sant Boi més consciència de formar part de la zona delta i metropolitana
La marca Barcelona és molt forta i debilita el sentiment de pertinença comarcal
Les dificultats de connexió viària i de transport públic dificulten el sentiment de pertinença comarcal, especialment entre nord i sud
Consciència de pertinença, però més identificada com a Baix Llobregat Nord
Alguns se senten identificats amb el Montserratí
El Baix Llobregat és una comarca extensa i diversa, amb interessos i realitats diferents
Sant Joan D. té consciència de formar part de la Vall Baixa, com a unitat territorial. És coneixedora d’estar dins del territori del Baix i de l’AMB
Sentiment propi, comarcal i metropolità
Tres grups: Consciència de ser del Baix Llobregat; creu més en la gran Barcelona; Pensament i arrelament localista
No, el sentiment generalitzat és de pertinença al pla de Montserrat i sentiment de formar part del Baix Llobregat Nord
Hi ha un factor identitari que no es veu solucionant-ho amb contraprestacions
Mancomunar serveis i recursos humans amb perspectiva supramunicipal
Que el Consell Comarcal fes d’element cohesionador i ajudi a donar serveis, sobre tot als més petits
En un àmbit metropolità és difícil
La capacitat de generar polítiques econòmiques i socials coordinades. També les polítiques territorials equilibrades (com a exemple, la recent aprovació del PDU d’activitat econòmica del Delta, així com la reivindicació conjunta de la cornisa Delta en matèria de transport públic i infraestructures
Una millora de les infraestructures de comunicació entre els diferents municipis de la comarca
Compartir infraestructures, equipaments i serveis. Una bona xarxa intermunicipals
Mancomunitat de serveis
Identificar i promoure trets identitaris i comuns del territori
Projectes comuns com la intervenció coordinada al riu Llobregat, com a nexe d’unió de la comarca
Més treball en xarxa i mancomunada
El CC hauria de donar serveis en allò que els ajuntaments tenen dificultats per si sols
Centralitzar i mancomunar serveis susceptibles de generar economia d’escala (Municipis petits i mitjans)
Que Vallirana formi part de l’AMB
No creiem que s'hagi de forçar la gent a canviar la seva percepció identitària
Una major consideració als municipis petits, sobre tot de fora de l’AMB
Serveis: recollida d’animals; aigua i energia; recollida selectiva; transport; mobiliari urbà
Cada municipi busca la seva solució, quan s’hauria de trobar sortida comú
Estalviaríem temps, recursos i es compensarien diferències entre municipis
Algunes polítiques mediambientals comuns, com tema Riu
Més capacitat i lideratge compartit per a contribuir a reforçar la personalitat i millorar necessitats del Baix Llobregat. Fer-lo més present en l’agenda política i territorial del país
Cal promoure cooperació municipal en els serveis a les persones i en la definició de projectes territorials
Millorar coordinació i diàleg entre diferents municipis i institucions supramunicipals que operen a la comarca (Diputació, AMB i Consell Comarcal) per a no duplicar polítiques i ésser més eficients amb els recursos disponibles
Millora del transport públic
Compartir informació dels serveis que es donen als diferents ajuntaments de la comarca, experiències, iniciatives, plans, etc.
Suport tècnic, jurídic i econòmic en tota la gestió municipal. Sobre tot en expedients singulars
Presència, suport econòmic, coneixement i reconeixement
Queda molt lluny aquesta perspectiva. Ni són AMB ni estan al costat de Bcn.
Detectar problemes comuns i cercar solucions i recursos amb entitats supramunicipals
No tots els municipis de la comarca són metropolitans, i això ja produeix alguna distorsió
Coordinació i suma. Lluny de dinàmiques de supeditació o supressió
El Baix és una comarca metropolitana, relació de cooperació, però sense subordinació o dilució
És difícil que els interessos de BCN corresponguin al que necessita el B. Ll.
Caldrà no acceptar l’última proposta d’organització territorial de la Generalitat
Garantia de generar serveis a tots els municipis, especialment els de fora de l’AMB
Ens sentim exclosos de l'AMB, especialment en transport
Barcelona juga paper de capitalitat, però el Baix Llobregat ha de ser el motor de l’AMB en polítiques de benestar, mobilitat i ocupació.
El Baix Llobregat ha de definir la seva “marca” en tots el àmbits: cultural, ocupacional, benestar... Les marques creen identitat i pertinença
El Baix Llobregat té identitat pròpia. Ha de jugar un paper complementari a BCN ciutat
L’AMB ha d’aplicar polítiques amb visió territorial més enllà dels municipis que la conformen. Atenció especial als municipis que no en formen part
El CC ha de garantir estratègies de territori i aplicar polítiques d’acord amb els municipis. Planificar, actuar i redistribuir amb visió conjunta
El B. Ll. (amb Vallirana) hauria de jugar paper rellevància a l’AMB
La comarca forma part de la gran Barcelona
Molts serveis estan a la comarca i Barcelona ho necessita per al seu desenvolupament
Cal definir una única estructura territorial (o Àrea o Comarca)
La distribució actual és difícil d’encabir
Limítrofs amb Bages i Anoia. La divisió comarcal de vegades és un problema en la relació
Relacions de mobilitat, per a millorar connexions amb transport públic
Coordinar, sobre tot temes de mobilitat
Assumir el paper conjunt de lligam entre la primera i segona corona metropolitana
Motors econòmics i referents socials amb capacitat per a ser una de les macroregions d’Europa
Les relacions s’estableixen quan hi ha convicció de la seva utilitat concreta
Establiment d’estratègies comunes i cercar sinèrgies, transferència coneixement i compartir informació i intercanvi d’experiències
Relació de complicitat vers assoliment d’objectius compartits que permetin els majors índexs de benestar de la ciutadania, el foment de la identitat compartida i el desenvolupament social i econòmic sostenible
Cercar sinèrgies i estratègies conjuntes
Relació de cooperació i bon veïnatge constant
Compartir projectes (p.ex. muntanyes de l’Ordal)
Hi ha municipis que comparteixen serveis i veïnatge amb altres municipis d'altres comarques. Caldria potenciar aquestes subcomarques
L’estar a tocar del Parc Natural de Montserrat, condiciona i protegeix
Fase de revisió del POUM
Necessitat d’un pla director
Necessitat solucionar problemes urbanitzacions
Evitar expropiacions forçoses des dels ajuntaments. Enfonsen els pressupostos municipals
Greus problemes per a fer front a expropiacions forçoses a preus alts. Impedeix inversions i més serveis
Manca d’inversions de l’estat en infraestructures importants de mobilitat
Necessitat d’homogeneïtzar i revisar la normativa urbanística a la zona industrial del municipi: revisió per a adaptar la normativa de 9 diferents sectors amb planejaments propis
Cal gestió decidida i unitària urbanística en els espais no urbans, riu i parc agrari
Gestió integral del Parc Agrari, el repte més important
Paralització d’alguns projectes: obres de construcció variant carretera comarcal C-245 (connexió del cinturó litoral amb autopista C-32, millora mobilitat i accessos i sortides St. Boi)
S’ha de fer efectiu els trasllat fora del nucli urbà de les instal·lacions de la caserna militar i la subestació elèctrica de St. Boi
Recursos per a dur a terme les actualitzacions i gestió urbanística del municipi
Bàsicament l’antiguitat del planejament vigent (PGM) s’està corregint amb la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità
Cal un Pla Director Urbanístic que actualitzi el PGM de 1976
Calen estratègies supramunicipals: continuïtat de la Diagonal fins el riu Llobregat
Cal més autonomia local per a determinar modificacions de planejament, per a millora en la tramitació i implantació d’activitat empresarial
Desenvolupament del polígon industrial
Cal elaborar nou POUM
Millors connexions amb la comarca i amb la capital
Aïllar soroll de A-2, que passa pels municipis
Aposta per realitats més petites i que no parteixen de situacions extremadament diferents
Ciutats verdes amb mobilitat sostenible, amb equipaments, espais comercials i serveis amb vocació supramunicipal
Es perden molts recursos quan cada municipi va a la seva
No hauríem de tendir a una macro estructura homogènia. La realitat i diversitat actual crea riquesa i permet afrontar els temes amb més agilitat
Combinació de tres elements: més participació i implicació ciutadana; més igualtat i qualitat social; integració i equilibri territorial
No és l'àmbit adequat
Orientar-se cap a un concepte de metròpoli, ciutats globals, a concentrar més valor i potencial econòmic i més pes administratiu
Passar de ciutats de perifèria i ciutats amb més pes específic. Des de l’àmbit local contribuir als reptes i desafiaments globals
Els criteris de proximitat i eficàcia són bons
Cal clarificar i simplificar una bona estructura Administrativa. Actualment massa complexa, amb duplicitats i poc arrelada al territori
Les ciutats i barris han d’estar adaptades a les necessitats de la ciutadania
Ciutats més autosuficients energèticament, amb menys dependència del vehicle privat
Ciutats amb espais verds suficients i amb corredors funcionals amb espais naturals
La diversitat d’identitats és un factor d’enriquiment col·lectiu a la comarca
L’AMB és una oportunitat. El repte és mantenir identitat pròpia del municipi amb el creixement metropolità
Les ciutats haurien d’aspirar a ser ciutats globals, perdent concepte perifèric i formar part d’una “ciutat de ciutats”
Cap a espais de convivència, sense cap tipus de mancances
Com a espai públic ordenat, amb equipaments i espais de lleure
Ben connectades amb transport públic
Bones infraestructures que apropin les diferents realitats de la comarca
Sobren administracions
La proximitat a la capital i la densitat de les comarques de la primer i segona corona demanen un nou plantejament, diferent a l’actual
Cal recuperar el mapa territorial Roca i adaptar-lo a les noves realitats

Arxiu:

FM Doc.2. Resum de Resultats de l'Enquesta Municipalista _Annex 1_.pdf

Enquesta Municipalista: Resum de resultats

Cerca